Una peça única de Tilo Wolff. Una lletra sobre una flama al vent que es debat entre apagar-se i mantenir-se, entonada perfectament per una veu en alemany de grandilocuent sonoritat. Gran composció, i al capdevall, una cançó molt bonica, que amb el temps, a cada escolta, només fa que millorar.
Atraveso Dor—nu—Fauglith como un viento entre el polvo, y aquellos que alcanzaban a verlo pasar huian azorados, creyendo que habia llegado el mismo Oromë; porque corria dominado por una colera enloquecida, y los ojos le brillaban como los ojos de los Valar.
dijous, 25 d’octubre del 2012
dijous, 4 d’octubre del 2012
As Hawk Flies Over Embattled Waters
Per muntar aquest vídeo he buscat imatges i dibuxos de Ted Nasmith una mica d'acord amb el text d'aquesta prodigiosa cançó. Justament aquests tipus de cançons que es mouen entre melancolia, èpica i simplicitat són les que més em flipen. I aquesta n'és paradigma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)